martes, 14 de agosto de 2007



quebrada de cafayate

1 comentario:

Anónimo dijo...

Veiem una pintura, una escultura, fins i tot peces d'arquitectura convencional moderna i diem molt convençuts que són bellesa. Escoltem la música dels grans clàssics i potser dels que ja no ens són tant clàssics i un calfred ens recorre l'espinada, plens d'emoció. Llegim un llibre i deixem que el torrencial de paraules que n'omple les pàgines se'ns emporti lluny,lluny d'una realitat que potser ja tenim massa vista. De sobte parem i contemplem la natura, la seva senzillesa, la seva simplicitat infinita. Amb un moment n'hi ha prou. Llavors ens adonem de quant miserables ens fa sentir un simple conjunt de pedres rojenques, cremades pel sol, oblidades entre la pols i el silenci.